terra baixa
RECONEIXEMENT DEL GÈNERE TEATRAL:
Des de l'inici de la lectura ens podem adonar que és una obra teatral, dividida en actes i aquests en escenes. És un drama, ja que està entre la tragèdia i la comèdia, i és realista, donat que podem apreciar l'existència de treballadors esclaus i sotmesos a l'amo, simplement pel fet de ser d'una classe social pobra, i veiem un clar contrast entre el món rural i el món urbà.
La forma de comunicació entre els personatges és el diàleg que correspon a l'estil narratiu directe, és a dir, les paraules dels personatges es transcriuen literalment. En aquesta obra no trobem estil indirecte, és a dir, quan el narrador ens explica que pensen, diuen o senten els personatges. En diverses ocasions també trobem escenes o parts de l'obra en què un personatge parla sol, l'anomenem soliloquis perquè el personatge s'adreça a si mateix, expressant sentiments o pensaments. Un exemple d'això el podem trobar a l'escena IV del primer acte on la Marta plora i reflexiona sobre el seu casament amb en Manelic.
Un altre element representatiu d'aquest gènere teatre són les rèpliques, és a dir, respostes que es donen en les intervencions dels personatges. També, és molt freqüent que personatges es tallin entre ells, ja que és un diàleg, no està pactat, seria com una conversa quotidiana. Ho podem veure a l'escena 3 del primer acte, quan en Josep està explicant tot el que sap sobre el casament de la Marta i en Manelic i la Núri i la Pepa l'interrompen.
- JOSEP: [...] que no sapigués res de...
- NÚRI: De què?
- PEPA: Digues, digues.
I després en Josep segueix explicant, com podria passar en qualsevol diàleg o conversa.
També trobem els apartats, fragments del text que són destinats al públic o bé al mateix personatge, s'indiquen en les acotacions, en cursiva i entre parèntesis. Ho podem trobar a l'acte segon a la primera escena, en el diàleg entre la Núri i en Manelic que van fent reflexions com quan en Manelic diu:
- MANELIC (alçant-se i passejant-se neguitós. A part): Perquè m'estima a mi aquesta dona!
Per finalitzar, també podem analitzar les acotacions i els quadres. Les acotacions, instruccions, en cursiva, que indiquen petits detalls com estat anímic, pauses,... Per exemple: "crits i gatzara de tothom" o "molt expressiva l'alegria" o bé "La Pepa i l'Antònia se'n burlen.". I finalment els quadres, grups d'escenes que mantenen un mateix decorat, en aquest cas la majoria de l'obra passa al molí, a casa de la Marta, tal com indiquen en les acotacions inicials es mantenen els decorats. "La mateixa decoració dels actes anteriors. És cap al tard."
IDENTIFICACIÓ DE L'ESTRUCTURA DE LA TRAMA:
Terra baixa es divideix en 3 actes. El primer acte és el plantejament, conté 12 escenes. Ens presenta als personatges, en Sebastià i la Marta surten junts i festegen, però en Sebastià s'haurà de casar amb una altra dona. Gràcies al Tomàs, Marta tindrà com a marit a en Manelic, però, un cop casats, ell veu que la Marta no l'estima. El segon acte té 10 escenes, correspon al desenvolupament, veiem que tot el poble es burla d'en Manelic i a conseqüència, només s'entén amb la Núri. La Marta comença a veure a en Manelic amb uns altres ulls, ella li explica tot el seu passat a en Tomàs. En Manelic té la idea de tornar a Terra Alta, però al veure que la Marta també l'estima, els hi agradaria escapar-se els dos junts. El capellà i en Sebastià els enxampen i els descobreixen i decideixen desterrar a en Manelic i tancar a la Marta en un molí. L'últim acte, el desenllaç, té 11 escenes. En aquest acte els pagesos s'adonen que no han encertat ni han fet bé recolzant a en Sebastià. En Manelic torna a enfrontar-se a en Sebastià i durant aquesta discussió el mata. Ell finalment s'endú a la Marta i tornen a la Terra Alta. En aquest acte veiem el penediment dels personatges secundaris.
ANÀLISI DELS PERSONATGES:
Tenim a 3 personatges principals, la Marta, en Manelic i en Sebastià. La Marta és una dona senzilla, es podria considerar com un personatge marginat. Sempre, des de petita, s'ha deixat dur per en Sebastià, terratinent pel qual treballa, i s'ha mostrat feble davant d'ell. Per una part és amable, flexible i una mica submisa, però també pot ser agressiva. Els seus sentiments cap a en Manelic, el seu marit, van canviant durant l'obra, primer no l'aguanta i fins i tot li provoca fàstic, mentre que més endavant se n'enamora, pel seu caràcter bondadós i una mica innocent comprant-lo amb en Sebastià. Finalment vol fugir amb ell a la Terra Alta.
En Manelic ha viscut entre les seves ovelles i a la seva vida no ha vist més que als seus pares i a en Tomàs. Per això podem entendre que sigui innocent, i amb alguns instints animals. Marta era la noia amb la qual sempre havia somiat casar-se i arriba a Terra Baixa per casar-se amb ella. Allò que sempre havia somiat, acaba convertint-se en una tortura, el seu casament ha estat un engany i decideix tornar a casa, a Terra Alta. Els seus sentiments cap al poble van evolucionant fins que acaben sent insostenibles.
En Sebastià és l'amo de tot, és el terratinent, això el converteix en una persona egoista, pensa només en ell sempre. Té un caràcter molt fort i això el fa ser respectat. Ell sempre ha estimat a la Marta, d'ençà que ella va arribar, però no es pot casar amb ella, ja que necessita a una dona amb donacions generoses. De l'amor que sent cap a ella neix la gelosia i a causa d'això, la violència per recuperar-la a qualsevol preu.
També tenim altres personatges secundaris com en Tomàs, l'ermità savi, que casa a la Marta sense conèixer l'engany de l'amo. Ell estima molt a en Manelic, de fet, el veu com un fill. Se sent culpable de tot el que passa per no haver-se'n adonat abans. És humil i sap escoltar i ajudar als altres. També hi ha el mossèn, súbdit d'en Sebastià, és totalment obedient a ell. La Nuri és la germana petita dels Perdigons. Són molt amigues amb la Marta, tenen un caràcter molt semblant. És molt bona persona i innocent, però al llarg de l'obra es va despertant i deixant de ser tant innocent, fins i tot ajuda a la Marta i a en Manelic a escapar. En Xeixa és l'únic del poble que veu que les coses no van bé i l'únic valent de plantar-li cara a en Sebastià i anar-se'n quan l'amo els hi ha dit que vigilessin la casa de la Marta. I finalment trobem alguns pagesos i pageses, com en Nando, l'Antònia, la Pepa i en Josep, són de la família Perdigons també. Són xafarders i busca raons, fan comentaris de burla a en Manelic i a la Marta.
ANÀLISI DEL TEMPS I DE L'ESPAI:
La majoria de l'obra es desenvolupa a l'indret on viuen els personatges, de què no ens dona informació clara. Sabem que hi ha dos regions, la Terra Baixa, on succeeixen els fets i la Terra Alta, d'on prové Manelic i on escapen al final de l'obra. L'escenari principal és el molí fariner, tot i que s'esmenten altres llocs com ara la masia del Sebastià, l'ermita o fins i tot Barcelona, quan la Marta explica a en Tomàs els seus orígens. Pel que fa al temps extern, no apareixen informacions concretes que permetin ajustar detalladament l'època en què transcorren els fets, però donat la falta de tecnologies o el tipus de relacions entre els personatges (amo, camperol, majordom...), l'obra es pot emmarcar a la Catalunya rural de finals del segle XIX i principis del segle XX. El temps intern és d'uns dotze o tretze dies, des que es casen fins que el Manelic mata al Sebastià. Tot i que no hi ha flashfowards, hi ha un flashback important en el moment en què la Marta explica a l'ermità d'on ve.
ANÀLISI DEL LLENGUATGE TEATRAL:
En aquesta obra tenim acotacions i aparts, aquestes ens permeten saber que pensa i els sentiments de cada personatge, entendre com actuen, on estan, etc. També si ens fixem en el llenguatge veiem que utilitzen el català de l'època, hi ha alguns canvis ortogràfics amb el nostre català actual, podríem veure que utilitzen lo o que escriuen vui referint-se a vull. Tots els personatges utilitzen el mateix registre col·loquial, tant en Sebastià que és l'amo com en Manelic, la Marta, la Nuri,... Podem veure que tenim vocabulari específic relacionat amb l'espai en què transcorren els fets com indiots.
SITUACIÓ DE L'OBRA EN L'ÈPOCA I EN L'OBRA DE L'AUTOR:
Aquesta obra se situa entre finals de segle XIX i principis del segle XX, aquest període coincideix amb l'època que va viure Guimerà, del 1845 al 1924. La podem situar en el moviment cultural i literari català de la Renaixença. Era una època on el món rural estava molt més poblat que ara, per tant, és natural situar una obra teatral en aquest espai. A la vida de Guimerà hi ha tres aspectes que condicionen la seva vida, i per tant, també la seva obra, el fet de ser mestís, el seu pare era català i la seva mare canària, no se sentia 100% català i se sentia inferior i rebutjat per això. També era fill natural, és a dir, va néixer abans que els seus pares es casessin i com que Guimerà era molt religiós, sentia vergonya per això. I finalment, havia patit molt desamor, ell estava enamorat d'una noia i les dues famílies no van deixar que es casessin. Aquest últim aspecte el podem veure clarament en l'obra que hem llegit, la trama està basada en la història de desamor que senten Marta i Manelic. També podríem trobar una relació en què Guimerà, pel que ja he explicat, se sentia inferior i veiem que a Terra Baixa tothom ha d'obeir a en Sebastià, es podria dir que tots són inferiors respecte a l'amo.