RESUM BREU DE L'OBRA

Teresa Goday, filla d'una peixatera i amb un nen il·legítim, fruit d'uns amors de joventut amb en Miquel Masdéu, es casa amb en Nicolau Rovira, un senyor gran i ben situat que no triga a morir i que la deixa a ella en una posició social elevada. Salvador Valldaura, senyor molt ric i amb un passat tràgic, és el seu segon marit. Ell li ofereix el luxe i esplendor, una torre gran amb jardí, escenari de la història familiar. El distanciament progressiu entre ells fa que la Teresa comenci una relació amb un notari, l'Amadeu Riera, ja que Valldaura vol quedar-se ancorat al passat.
Del matrimoni amb en Valldaura neix Sofia, aquesta es casa amb l'Eladi Farriols, provinent d'una família de menestrals enriquits. Maria, la filla natural de l'Eladi i de la cupletista Pilar, viu a la casa amb els altres nens, Ramon i Jaume. En Jaume mor ofegat de petit a l'estany del jardí. Ramon i Maria veuen la seva vida totalment canviada i el seu amor es converteix en culpable quan la institutriu revela a l'Eladi el caràcter de llurs relacions. Ramon marxa de casa i Maria se suïcida. Eladi, molt afectat, al cap de poc mor.
Teresa, impedida des del naixement del seu últim net, viu reclosa a la seva cambra i mor abans d'esclatar la guerra. En els darrers anys només és acompanyada per Armanda, la cuinera de la família des de jove i la persona de confiança de la casa. Sofia marxa a París després d'heretar la torre i el jardí. Anys després acaba la guerra, torna per enderrocar la casa i construir un edifici de pisos de luxe.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

IDENTIFICACIÓ DE L'ESTRUCTURA I ALTRES ELEMENTS DE LA NARRACIÓ

Estructura

Mirall Trencat s'estructura amb 3 parts:
La primera part és la presentació, amb 18 capítols. La segona part de l'obra és la tragèdia i té 21 capítols. I per acabar tenim la tercera part que seria la descomposició amb 13 capítols.
Si ens fixem en l'estructura externa té un final únic i explícit, fet que ens fa classificar-la com a tancada, cada lector no pot fer una interpretació diferent del final, el final és la desaparició de tots els objectes, de valor, de la Torre i el final de la casa.
Amb relació a l'estructura interna, té una estructura no lineal, hi ha flashbacks i flashfowards a mesura que apareixen els records i vivències dels personatges.

​

Personatges

Adela és la tia de la Teresa encarregada de cuidar el fill il·legítim de la seva neboda.
Amadeu Riera és el notari, casat amb la Constància, i serà l'amant de la Teresa, una relació que la marcarà i recordarà sempre. Té unes minyones: la Sabina i la Roseta. 
Armanda és la cuinera de la família Valldaura, té un estret lligam amb la família i té una relació amb l'Eladi. Descobreix alguns secrets de la família. Es quedarà amb la Teresa a la seva cambra en els seus últims dies. 
Barbara és una violinista, que coneix a en Salvador Valldaura a Viena. No suporta els miralls i li agrada el color violeta, per això en Salvador li regala unes violetes amb les quals se suïcida tirant-se a un canal.
Eladi és el botiguer, casat amb la Sofia per interessos econòmics. Té una filla d'una altra relació amb la Pilar Segura.
Eulàlia és l'esposa de Rafael Bergadà i és amiga de la Teresa. El seu marit mor assassinat un dia sortint de la fàbrica i ella s'ajunta amb el seu cunyat, en Quim.
Jaume és el fill de la Sofia i l'Eladi. L'únic que té accés als objectes personals de la Teresa. Mor ofegat a l'estany del jardí de la torre.
Jesús Masdéu és el fill il·legítim de la Teresa i del fanaler Miquel. Treballa de pintor, però viu força malament. A la guerra entra com a milícia a protegir la torre dels Valldaura i mor al front. L'Avel·lí és pintor i el professor de pintura d'en Jesús.
Joaquim Bergadà és l'amic d'en Salvador, és qui li presenta la violinista vienesa. Quan en Rafael mor assassinat s'emporta a l'Eulàlia a París i acaben junts.
Maria és la filla de l'Eladi i la Pilar és adoptada per la Sofia quan es casa amb l'Eladi. Germana i parella d'en Ramon.
Marquès de Castelljussà és el mal hereu de la torre de Sant Gervasi.
Marina Riera és la germana del notari Riera, té una filla que li posarà el mateix nom que ella.
Miquel Masdéu és el xicot fanaler de la Teresa de joventut. Tindran un fill, en Jesús Masdéu.
Nicolau Rovira és el primer marit de la Teresa. Gràcies a ell, ella ascendeix socialment, ja que posseeix una gran fortuna. Regala una joia a la Teresa i aquesta la revèn per ajudar al seu fill Jesús.
Pilar Segura és cupletista de Paral·lel. S'enamora de l'Eladi i té una filla amb ell, la Maria. Mor en un hospital després de ser la reina del Paral·lel.
Rafael Bergadà és el marit de l'Eulàlia i germà d'en Quim. Mor assassinat pels obrers de la seva fàbrica.
Ramon és el fill gran de la Sofia. El seu pare li revela que és germà de la Maria i aquesta se suïcida. Té una malaltia estranya que li fa venir vertigen a l'aigua. Té dos fills en Ramon i la Maria
Rosa és la institutriu que revela falsedats a l'Eladi sobre els nens, com a venjança per les vexacions a les quals està sotmesa per la Maria i en Ramon.
Salvador Valldaura té una cridanera barba rossa, és alt i té aspecte de bona persona, viurà tota la seva vida sota el record del seu amor a Viena per Bàrbara. Abandona la carrera diplomàtica per casar-se amb la Teresa i viurà tota la vida recordant la violinista vienesa. Hi haurà una estreta relació amb la seva filla Sofia. L'Úrsula és la seva dona de fer feina. Pràctica esgrima i la seva professora és la Bea.
Senyora Filo, ella té una casa que lloga, per habitacions, a senyors per tenir trobades amb les minyones, per exemple l'Eladi hi va i es troba amb l'Elisa. La Senyora Munda viu al carrer Viladomat, al pis de la senyora Filo.
Sofia, filla de la Teresa Goday i en Salvador Valldaura, té el caràcter fred, manipulador i distant, és completament diferent de la seva mare Teresa. Físicament destaca, tot i no tenir tendència a anar gaire cuidada. La relació amb la seva mare serà d'enveja i odi des d'un principi. Quan ella mor Sofia esdevé la propietària de tot i descobreix per Teresa uns sentiments d'enyorança que mai no havia sentit. Pel seu pare sent un amor profund fins que descobreix que aquest no l'ha fet hereva, com li havia promès. El seu matrimoni amb l'Eladi serà una indiferència i una humiliació des d'un principi, i quan la nit de noces ell li diu que té una filla, el distanciament es fa abismal. Sofia decideix afillar-se Maria per poder controlar el seu marit. Sofia simbolitza l'ascens social de la família i sent menyspreu pels orìgens humils. Quan comença la guerra marxa a París i es casa amb un industrial però queda vídua. Torna a Barcelona per veure enderrocar la Torre de Sant Gervasi i construir-hi pisos. Té un cotxer, en Marcel, qui té una relació amb la Rosa. I una minyona, l'Esperança. Té un treballador, qui buida la torre de mobles, que és en Quim. En Lluís la duu a jugar a tenis, allà coneix a l'Esternina. Té uns amics que són els Balserany, els fills de la Sofia hi van a passar les vacances.
Teresa és filla d'una peixatera, té una germana, la Camil·la, que a les tardes ajudava amb la peixateria. És jove i atractiva, la seva primera relació amorosa la té amb un fanaler casat, en Miquel Masdéu, de la qual neix en Jesús. Amagarà aquesta patinada per casar-se amb el ric i delicat de salut Nicolau Rovira, qui li proporciona el seu ascens social. Quan ell mor, coneixerà a en Salvador Valldaura, amb qui es casa i es traslladen a la torre de Sant Gervasi. Des de llavors rebrà el seu fill Jesús com si fos el seu fillol, però no deixarà de ser una nosa per a ella. El matrimoni amb Valldaura fracassa perquè ell viu en un món únic i propi, encara estancat amb la mort de Bàrbara. L'amor que li falta el trobarà en la seva relació amorosa amb en Riera, el notari. Del seu matrimoni amb Valldaura en naixerà una filla, la Sofia. Amb el naixement dels seus néts, Ramon i Jaume, comença la seva decadència. En els últims anys recordarà la seva vida i farà a Armanda la seva confident. Morirà en pau amb ella mateixa. Li agrada molt cosir i brodar, la seva cosina Isabel és qui li ensenya. Cosint amb ella sempre estava la Miquela, una minyona.
Vicenç és el cotxer del Rovira i la Teresa. En Climent és el nou cotxer de la torre de Sant Gervasi. En Miquel també serà un xofer.
De minyones hi ha la Felícia, l'Anna, la Júlia, la Jacinta, la Marieta, la Miquela, la Gertrudis, la Cristina, la Lluïsa, la Simona. La Mundeta és la més jove, encarregada de les aus. L'Anselma és la cuinera de la torre. També hi havia l'Olivia, qui estava enamorada del Miquel. La Rosa era l'encarregada de vigilar i de cuidar als nens.
També hi ha en Terenci Farriols que treballa a la botiga de roba, la Laieta que és carnissera, la Matilde té la botiga de verdures, el senyor Begú és el joier. En Falguera és el doctor. En Josep Fontanills és l'administrador d'en Valldaura, en Joan el cuiner de Can Culleretes, la Paulina era una altra cambrera. L'Àngel és l'adroguer. El Seré és el propietari de la vaqueria. En Jeremies és el botiguer artesà que fa les làpides.
El Senyor Recasens és el banquer i la Maria Recasens és la seva filla i és la dona de Josep Fontanills.
En Joan Rodés és el professor de piano i l'Angeleta és la seva germana.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

                  *imatge extreta d'internet

​

Espai

L'espai més important de l'obra és la Torre de Sant Gervasi, aquesta té un espai extern, el jardí, i un d'intern que és la mateixa casa per dins.
El jardí té molta importància sobretot en el desenvolupament, ja des de l'inici trobem una descripció detallada d'aquest indret, és un espai dels nens mentre que l'interior és dels adults. Trobem elements molt singulars i amb grans simbolismes, però d'aquests ja en parlarem a l'apartat dels simbolismes.
Si ens fixem en l'interior de la casa, podem destacar alguns indrets com la sala de vetlles, la biblioteca, l'habitació de la Teresa on passa els seus últims anys, la cuina, on l'Armanda, la cuinera, treballa i, finalment, el vestíbul de la casa. La casa representa el vincle d'unió de la família, quan Teresa mor, la casa comença a fer-ho també.
Hi ha altres espais a destacar com la masia de Vilafranca, on passen Teresa i Salvador la lluna de mel.
També tenim com a espai extern les ciutats de Barcelona i París.

​

Temps

Hi ha el temps extratextual, és a dir, el que succeeix alhora que l'obra. En aquest cas és des de principis del segle XX fins al final de la Guerra Civil. Aquest temps s'adequa al mateix temps que va viure Rodoreda.
El temps intern de l'obra són les 3 generacions de la família. Comença quan en Rovira i la Teresa van a la joiera i finalitza anys després de la fi de la Guerra civil.

​

Punt de vista

El punt de vista de l'autora en aquest llibre mostra els personatges que expliquen la seva història a partir dels seus records. El narrador, en tercera persona, extern, tot i que en algunes parts és en primera persona, es fica successivament dins de la ment dels personatges, el narrador és omniscient, ho sap tot dels personatges i és objectiu perquè mai diu la seva opinió. Els personatges rememoren de forma continuada, de manera que el lector ha d'anar reconstruint els fets passats a partir dels records.

​

Títol

Durant tota l'obra els personatges pateixen i de mica en mica aniran construint aquest mirall i al final de l'obra en trencar-se seria com la destrucció del nucli familiar. El mirall se li trenca a l'Armanda, personatge clau de la novel·la, serà l'única minyona que perdurà a la casa, és la que millor coneix a la família i els seus secrets. En trencar-se és quan els petits secrets sembla que surten a la llum i son enllaçats per l'Armanda. Un mirall trencat també simbolitza mala sort, a partir del moment en què es trenca el mirall, les coses empitjoren, s'inicia la destrucció final.

​

Simbolismes

Mercè Rodoreda procurava cuidar cada detall i símbol. Per això tenim alguns aspectes amb un cert simbolisme:
- El jardí és el lloc propi del món de la infantesa, en canvi, la torre és el món dels adults. El llorer estava al centre del jardí i alhora era símbol d'immortalitat, és tocat pel llamp i allà Maria escull morir.
- L'aigua simbolitza la natura creadora i destructiva. Infantesa i mort. Tant Jaume com Maria moren a l'aigua, en Jaume mor ofegat i la Maria hi mor metafòricament, "... el llorer semblava un mar d'aigua negra". També la Bàrbara és trobada morta en un canal d'aigua.
- El mirall és l'objecte femení, testimoni silenciós dels canvis tant físics com psicològics. És sinònim de soledat, és lògic que al final s'esmicoli en mil bocins per la decadència de la família. També reflecteix el pas del temps.
- La rata i la teranyina: la rata és símbol de la mort, animal repulsiu que fins i tot fa por. Tanmateix, al final de la novel·la la rata acaba morta, tot és xuclat vers el no-res. I la teranyina fa referència a la supervivència. Maria, en morir, no desapareix sinó que es transforma en teranyina i queda incorporada al jardí de la casa on va viure i va ser feliç.
- Les joies expressen la bellesa i la riquesa, i també l'amor. Són símbol d'una classe social alta. Les arracades simbolitzen l'amor entre l'Armanda i l'Eladi. El braçalet de plata amb campanetes representa l'autèntica identitat de la Maria.
- La torre es comporta com si fos un ésser viu: neix, creix i mor com els personatges. És el símbol del temps que passa i de la vida dels adults. També representa l'ascens social.
- Les flors o plantes: les violetes que porta Bàrbara simbolitzen la mort d'aquest personatge romàntic, abocat, des del principi, al desastre. La flor blanca del cirerer representa la parella Teresa-Riera. I la flor de la pomera representa la parella Teresa-Salvador. La rosa de color carn representa a la Teresa. Els lilàs representen la relació d'en Miquel i la Teresa. La rosa vermella representava a n'Amadeu Riera. Les glicines són símbol de calma i serenor. El llorer simbolitza la immortalitat i l'eternitat. L'heura representa la mort.
- La mort representa les tórtores o bé la perla de la corbata que es desenganxa i que la Teresa agafa d'en Salvador.

- La tórtora representa l'anunci de la mort d'en Salvador i d'en Jaume.
- L'armari japonès representa a en Nicolau Rovira.
- Les perles simbolitzen els homes de Teresa: Nicolau, Salvador i Amadeu.
- El vano, amb una poma pintada, representa la relació de la Teresa i en Salvador, li regala l'Eulàlia a la Teresa.
- Les abelles són símbol d'angoixa i d'intranquil·litat.
- L'acte de marcar la galta vol dir el domini d'un personatge sobre un altre: Bàrbara deixa una ratlla marcada a la galta d'en Salvador. Teresa posa un dit besat a la galta d'en Salvador. Maria passa la mà per la galta de Jaume abans de matar-lo. El fantasma de Maria frega la galta d'Armanda.
- La ploma de paó representa la supervivència de la Teresa.
- El foc representa la purificació, la destrucció del temps, de la vida i dels records.
- Colors: color blanc simbolitza la puresa i la innocència i el color vermell la violència, l'odi, la sang i la mort.
- La gàbia d'ocells representa la manca de llibertat.
- El banquet de fusta representa la mort d'en Jaume.

​

Llenguatge

El llenguatge emprat en aquesta obra és d'estil clar i directe. Utilitzava prosa poètica, és a dir, frases més complexes i llargues per tal de donar una importància més gran als fets externs i superficials de manera que siguin més profunds i íntims, per aconseguir-ho utilitzava una gran diversitat d'adjectius. També utilitza un narrador omniscient que segons li convé a Rodoreda el transforma en un narrador personatge.

​

ANÀLISI DEL TEMA I LA INTERPRETACIÓ

Si ens quedem només amb l'aparença externa de la novel·la, es podria dir, que és una novel·la d'amors, adulteris, suïcidis, fills secrets,... però Rodoreda utilitza aquesta temàtica per a reproduir el temps de l'existència humana.
Ens explica la història de tres generacions familiars. Per tant, el tema central és el pas del temps en la vida de les tres generacions. Mercè no ens ho explica com una trama lligada, continua, lineal, sinó com una sèrie de "trossets", els més intensos, els que més brillen, els que els personatges guarden a través del record.

​

SITUACIÓ DE L'OBRA EN L'ÈPOCA I EN L'OBRA DE L'AUTOR

Rodoreda va escriure Mirall Trencant entre Ginebra, París (on estava exiliada) i Romanyà de la Selva i va publicar la novel·la l'any 1974. La seva redacció coincideix amb els darrers anys d'exili i els primers del retorn a Catalunya, una experiència que marcarà, definitivament, la seva narrativa.
Probablement és la novel·la més ambiciosa dins de la producció, ja que és la més complexa, la més extensa, amb més presència i diversitat de personatges,.. És una obra madura i madurada al llarg del temps.
Si ens fixem en la relació amb el context històric, s'inicià a principis del segle XX i s'acaba després de la Guerra Civil Espanyola. Podem deduir l'època pels fets històrics que se citen però de manera molt encoberta. Per exemple: l'esclat de la revolta, la proclamació de la República, els canvis de carreteres de cavalls a automòbils, els tramvies,... Tot això no influeix en la novel·la, sinó que influeix, en cada personatge, marcat per les seves vivències.